Medicina i Cirurgia

Ciències Mèdiques Bàsiques

Estructura o blocs de l'assignatura:

Definir els diferents agents físics, enumerant la resposta que produeix el seu estímul.

Comprendre les necessitats bàsiques de l’individu.

Raonar les possibles dificultats en la relació amb el pacient.

Enumerar els drets del pacient.

Analitzar la funció i la relació del fisioterapeuta dins d’un equip de salut.

La fisioteràpia
1.1Concepte de fisioteràpia
1.2 Evolució històrica
1.3 Relació amb altres ciències.

El fisioterapeuta i el seu entorn
2.1 Paper del Fisioterapeuta i camps d’actuació
2.2 El fisioterapeuta en l’equip de salut
2.3 Hospital i atenció primària
2.4 Organització de la Sanitat a Catalunya
2.5 El pacient i el seu entorn. Drets de l’usuari
2.6 Relació fisioterapeuta-pacient. Secret professional

Tipologia

Descripció

Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

Presencial

16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia).Tel.: 977 310 300

antoniomanuel.ortega@urv.net

Tpologia

Descripció

Génot, C.; Neiger, H.; Leroy, A.; Pierron, G.; et al. Kinesioterapia. Principios. Miembros inferiores . Madrid: Médica Panamericana, 1988.

Definir què és la higiene postural i les bases anatòmiques i biomecàniques imprescindibles per tal de raonar l’adopció de les mesures d’higiene postural dintre l’àmbit de la fisioteràpia (preventiva i terapèutica).

Identificar i anomenar correctament les zones del raquis i de les extremitats rellevants per a l’anàlisi de la postura.

Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions (AVD, món laboral, activitats lúdiques).

Correlacionar i aplicar aquestes mesures amb altres unitats temàtiques de l’assignatura de Fisioteràpia I.

Definir el concepte de transferències i el seu marc d’aplicació.

Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta) dintre els continguts pràctics de la unitat temàtica II i de la resta d’unitats de l’assignatura Fisioteràpia I.

Aplicar adequadament el mètode de mobilitzacions de pacients amb limitació funcional i/o amb discapacitat.

Introducció a la higiene postural
1.1 Concepte d’higiene postural. Relació amb la fisioteràpia
1.2 Objectius de la higiene postural
1.3 Bases anatomofisiològiques per poder aplicar les pautes bàsiques d’higiene postural
1.4 Glossari terminològic

Conceptes biomecànics i fisiològics aplicats a la postura
2.1 La postura fisiològica: definició i característiques. Aspectes que influeixen en la postura. La postura patològica
2.2 Elements de l’aparell locomotor i la seva correlació amb la postura: elements ossis, músculs, parts toves periarticulars, altres aparells i sistemes
2.3 Elements del raquis. Funcions del raquis. Forces que actuen en aquesta zona

Tipologia

Descripció

Presentació genèrica dels continguts de la unitat temàtica II: mínim de continguts teòrics i pràctics que es volen assolir i àmbit de la seva aplicació.

Inclouran tant continguts teòrics com pràctics. Algunes pràctiques es faran en grups de 2 alumnes (un fa de pacient i l’altre de terapeuta); d’altres, en grups de 5 alumnes partint problemes que plantejarà el professor i que cada grup haurà de resoldre i exposar a la resta del grup.

Presencial

1r quadrimestre: dijous, de 10 h a 11 h; dilluns, de 16 h a 17 h

2n quadrimestre: dijous, de 12 h a 13 h; dilluns, de 16 h a 17 h

Lloc: despatx Unitat de Fisioteràpia (4a planta, Fac. de Medicina i Ciènc. de la Salut).

Tpologia

Descripció

S’avaluarà l’habilitat per dur a terme els continguts pràctics que s’han desenvolupat durant el curs.

50

Dotte , P. Método de manutención manual de los enfermos. Ergomotricidad en el ámbito sanitario. Generalidades y educación gestual específica . 5a ed. Barcelona: Springer-Verlag Iberica, 1999.

Dotte , P. La manutention manuelle des malades (ergomotricité dans le domaine du soin) I. 6a ed. París: Maloine, 2000.

Kapandji , A. I. Cuadernos de Fisiologia articular: Tronco y raquis . 2a ed. Barcelona: Masson, 1990.

Kovacs, F. M.; Gestoso, M.; Vecchierini, N. M . Cómo cuidar su espalda . Barcelona: Paidotribo, 1999.

Viel, E.; Esnault , M. Lumbalgias y cervicalgias de la posición sentada . Barcelona: Masson, 2001.

Thevenin-Lemoine, E.; Tricot, A.; Orgeret, G.; Seguy , E. Manutention des personnes handicapées. Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie-Médecine physique-Réadaptation ; 26-520-B10. París: Elsevier, 1998, p. 1-7. .

Instituto de Reumatología [ en línia ] . [Data de consulta: 13/05/05]
http://www.institutferran.org/consejos_espalda.htm

Escuela española de la espalda. Fundación Kovacs [ en línia ] . [Data de consulta: 13/05/05]
http://www.kovacs.org/Actividades/EEDE.asp

Definir què és el BA i per a què serveix.

Explicar plans i eixos de moviment.

Descobrir l’amplitud articular de les diferents articulacions del cos humà.

Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació del BA.

Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.

Raonar les limitacions d’aquestes proves.

Correlacionar l’aplicació d’aquestes mesures d’avaluació amb altres unitats temàtiques de Fisioteràpia I (higiene postural, cinesiteràpia activa, etc.) i altres assignatures de 1r curs (EFCH, SNME, etc.).

Diferenciar correctament el moviment en l’articulació que s’ha d’avaluar.

Aplicar el goniòmetre en els diferents moviments de cada articulació.

Diferenciar i reproduir les compensacions que pot fer el pacient.

Aplicar la nomenclatura correcta segons l’amplitud articular del moviment.

Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).

Generalitats
1.1 Concepte de balanç articular
1.2 Mètodes de valoració i medició
1.3 Goniometria i tècniques de medició
1.4 Estudi general dels plans i eixos de referència del cos humà

Valoració del moviment articular de les ES
2.1 Valors normals de referència dels moviments de les articulacions de les ES
2.2 Balanç articular de l’espatlla
2.3 Balanç articular del colze i avantbraç
2.4 Balanç articular del canell
2.5 Balanç articular de la mà i dits

Valoració del moviment articular de les EI
3.1 Valors normals de referència dels moviments de les articulacions de les EI
3.2 Balanç articular del maluc
3.3 Balanç articular del genoll
3.4 Balanç articular del turmell

Tipologia

Descripció

Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

Presentació de la pràctica. Power Point. Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.

Presencial

16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310 300

gloria.bernal@urv.net

Tpologia

Descripció

S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic

100

Daza , J. Test de movilidad articular y examen muscular de las extremidades . Colombia: Médica Panamericana, 1996.

Kapandji , A. Cuadernos de fisiología articular. Miembro superior . 4a ed. Barcelona: Masson, 1989.

Kapandji , A. Cuadernos de fisiología articular. Miembro inferior . 4a ed. Barcelona: Masson, 1989.

Definir què és el BM i per a què serveix.

Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació del BM.

Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.

Raonar les limitacions d’aquestes proves.

Correlacionar l’aplicació d’aquestes mesures d’avaluació amb altres unitats temàtiques de Fisioteràpia I (higiene postural, cinesiteràpia activa, etc.) i altres assignatures de 1r curs (EFCH, SNME, etc.).

Identificar correctament el grup muscular que s’ha d’avaluar.

Identificar i reproduir les compensacions que pot fer el pacient.

Aplicar la nomenclatura correcta segons el possible estat de la musculatura.

Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).

Produir les possibles conductes de simulació mitjançant exercicis de simulació.

Tipologia

Descripció

Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

Presentació de la pràctica. Power Point. Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.

Presencial

16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310 300

gloria.bernal@urv.net

Tpologia

Descripció

S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic

50

Daniels, L; Worthingam's , C. Pruebas funcionales musculares: técnicas de exploración manual . 6a ed. Madrid: Marban, 1999.

Daza , J. Test de movilidad articular y examen muscular de las extremidades . Colombia: Médica Panamericana, 1996.

Kendall , H. Músculos: pruebas y funciones . 4a ed. Madrid: Marban, 2000.

Discutir la teoria general de la percepció amb relació a les sensacions de la palpació.

Identificar mitjançant la palpació les diferents estructures anatòmiques accessibles de l’aparell locomotor.

Recordar el nom dels músculs i altres estructures a l’hora de palpar-los.

Anomenar les estructures que conformen àrees corporals superficials.

Relacionar algunes troballes de la palpació amb patologia que típicament tracta la fisioteràpia (SHRE, SCT, lesions de lligaments...).

Diferenciar, mitjançant la palpació, algunes desviacions de la normalitat en el raquis.

Desenvolupar l’expressió oral i les habilitats docents.

Establir una posició corporal correcta a l’hora de palpar.

Indicar la posició més correcta al company a l’hora de ser palpat.

Tipologia

Descripció

Introducció a la palpació i TNM. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes. Errors que cal evitar. Exposició de la teoria general de la palpació, amb l’objectiu, més que transmetre uns coneixements, de guiar la reflexió cap a la manera com construïm el coneixement a partir de la percepció (teoria constructivista).
Exercicis bàsics de palpació: diferenciació de diferents estructures: múscul, nervi, tendó.

L’alumne aprèn de l’alumne. Mètode didàctic actiu en el qual els alumnes, per grup, preparen una part de la pràctica que després expliquen a un grup de companys. El professor facilita una guia exhaustiva de les estructures que cal palpar i de la manera de fer-ho, així com material bibliogràfic i models anatòmics. Al final de les pràctiques es fa la palpació per parelles guiada pel professor.

Presencial

Despatx de fisioteràpia: dimecres, de 12 h a 13 h, i dimarts, de 16 h a 17 h

mariaisabel.salvat@ urv.net

Tpologia

Descripció

S'avaluarà la localització i palpació de les estructures estudiades durant el curs

100

Hoppenfeld , S. Exploración física de la columna vertebral y extremidades . México: El Manual Moderno, 1976.

Tixa , S. Atlas de anatomía palpatoria del cuello, tronco y extremidad superior: Investigación manual de superficie . Barcelona: Masson, 2000.

Tixa , S. Atlas de anatomía palpatoria de extremidad inferior . Barcelona: Masson, 2000.

Simons, D. G.; Travell, J. G.; Simons , L. S . Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 1. Mitad superior del cuerpo . Madrid: Médica Panamericana, 2002.

Travell, J. G.; Simons , D. G. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 2. Extremidades inferiores . Madrid: Médica Panamericana, 2004.

Chaitow, L. Palpation Skills: Assessment and Diagnosis Through Touch . Philadelphia: Churchill Livingston e, 2000.

Chaitow , L. Terapia Manual. Valoración y diagnóstico . Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2001.

Greenman , P. E. Principios y práctica de la medicina manual . 2a ed. Madrid: Panamericana, 1998.

Comprendre els mecanismes fisiològics en els diferents tipus de treball muscular.

Identificar l’amplitud de treball muscular.

Definir la contracció i el treball muscular.

Definir les cadenes cinètiques musculars.

Identificar la unitat cinètica.

Descobrir les bases neurofisiològiques de la reeducació propioceptiva.

Conèixer els principis generals de la teràpia de suspensió i teràpia de politges.

Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions i contraindicacions.

Diferenciar entre els diferents tipus de treball muscular.

Utilitzar els diferents tipus de contracció muscular.

Aplicar la mobilització activa i assistida.

Aplicar els diferents tipus de la teràpia de suspensió i teràpia de politges.

Utilitzar els efectes dels muntatges en la teràpia de politges.

Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).

Produir les possibles conductes de simulació mitjançant exercicis de simulació.

Tipologia

Descripció

Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

Presentació de la pràctica. Power Point. Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.

Presencial

11 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310 300

mariadelcarme.casajuana@urv.net

Tpologia

Descripció

S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic.

50

Génot, C.; Neiger, H.; Leroy, A.; Pierron, G.; Dufour, M.; Péninou , G. Kinesioterapia. Principios. Miembros inferiores . Buenos Aires: Médica Panamericana, 1987.

Neiger , H. Estiramientos analíticos manuales . Madrid: Médica Panamericana, 1998.

Rocher . Reeducación psicomotriz por la poleoterapia . Buenos Aires: Médica Panamericana, 1978.

Simonet , J. Enciclopedia Médico-Quirúrgica. Kinesiterapia. Medicina Física . Madrid: Praxis Médica, 1998.

Michael , J. Los estiramientos. Desarrollo de ejercicios . Barcelona: Paidotribo, 1992.

Moreau , J. P. Le Stretching postural . París : Editions Sand, 1985.

Netter , F. H. Sistema musculoesquéletico . Barcelona: Salvat, 1988.

Definir els problemes de la immobilització i els efectes fisiològics de la cinesiteràpia.

Enumerar i diferenciar els conceptes dels diferents tipus d’articulacions.

Identificar els tipus de mobilització.

Realitzar correctament les tècniques estudiades.

Col·locar correctament el pacient i realitzar les tècniques amb la higiene postural correcta.

Tipologia

Descripció

Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.

Presencial

11 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310 300

antoniomanuel.ortega@urv.net

Tpologia

Descripció

S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic.

50

Génot , C. Kinesioterapia. Principios . Madrid: Médica Panamericana, 1988.

Scheneider , W. Medicina manual terapéutica . Barcelona: Scriba, 1989.

Kaltenborn , F. M. Fisioterapia manual. Extremidades . 10a ed. Madrid: Mc.Graw-Hill-Interamericana, 2001.

Enciclopedia Médico-Quirúrgica. Kinesiterapia, medicina física . Madrid: Praxis Médica,1998.

Kaltenborn , F. M. Fisioterapia Manual. Columna . 2a ed. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2000

Tiescher , H. Kiroterapia. Del hallazgo al tratamiento . Barcelona: Scriba, 1993.

Greenman , P. E. Principios y práctica de la medicina manual. Madrid: Panamericana, 1998.

Definir què és la massoteràpia i per a què serveix. Recordar les normes bàsiques en l’aplicació de la massoteràpia.

Identificar les diferents maniobres bàsiques del massatge.

Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions i contraindicacions.

Anomenar els efectes fisiològics de les diferents maniobres del massatge.

Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació de la massoteràpia.

Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.

Aplicar correctament les maniobres bàsiques del massatge.

Aplicar correctament el sentit i el ritme a l’hora de fer un massatge.

Col·locar correctament les mans damunt del pacient a l’hora de fer el massatge.

Descriure correctament el massatge damunt de la pell, músculs, les seves fibres i estructures subjacents, seguint correctament la direcció de les fibres musculars.

Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).

Identificar els músculs i la direcció de les seves fibres a l’hora de fer el massatge.

Tractar els PG mitjançant les tècniques de pressió.

Relacionar la història i principis de la tècnica neuromuscular (TNM) amb la seva pràctica i el tractament del dolor d’origen muscular.

Explicar què és una banda tensa.

Explicar les diferents tècniques que utilitzen la pressió estàtica per tractar el dolor d’origen muscular.

Establir una posició corporal correcta a l’hora d’aplicar la TNM.

Anar amb cura i respecte a l’hora de destapar un pacient.

Utilitzar la TNM per a l’exploració i tractament de la musculatura curta (interossis, intercostals, multífids...).

Tipologia

Descripció

Introducció al massatge. Introducció a la palpació i TNM. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes. Errors que cal evitar. Construcció compartida de la tècnica. Iniciació en la sensació obtinguda mitjançant l’alliberament de la tensió muscular per pressió estàtica.

Presencial

A. Ramogosa: 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310 300

I. Salvat: despatx de fisioteràpia. Dimecres, de 12 h a 13 h, i dimarts, de 16 h a 17 h

ara@urv.net

mariaisabel.salvat@urv.net

Tpologia

Descripció

S’avaluarà la realització pràctica del massatge.

100

Boigey , M. Manual de masaje . 5a ed. Barcelona: Masson, 1993.

Canamasas Ibáñez , S. Técnicas manuales: Masoterapia . 2a ed. Barcelona: Masson, 1993.

Dufour , M. Masajes. Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie-Médecine physique-Réadaptation ; 26-100-A-10. París: Elsevier, 1996, p. 1-37.

Salvat I. La técnica neuromuscular. Fisioterapia , 1999; 21 (monográfico 2): 46-55.

Chaitow L. Técnica neuromuscular. 2a ed. Barcelona: Edicions Bellaterra, 1999F.

Canamasas , S. Técnicas manuales de masoterapia. Nivel I (entre capítulo 4, 5), Nivel II .

Chaitow , L. Neuromuscular technique. A practitioner's guide to soft tissue manipulation . New York: Thorsons, 1983.

Chaitow , L. Modern Neuromuscular Techniques , 2a ed. Philadelphia: Churchill Livingston e, 2003.

Chaitow , L. Terapia manual. Valoración y diagnóstico . Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2001.

Chaitow, L.; DeLany, J . Clinical Application of Neuromuscular Techniques, Volume 1. The Upper Body . Philadelphia: Churchill Livingston e. 2001.

Chaitow, L.; DeLany, J . Clinical Application of Neuromuscular Techniques, Volume 2. The Lower Body . Churchill Livingston e, 2002.

Simons, D. G.; Travell, J. G.; Simons, L. S . Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 1. Mitad superior del cuerpo . Madrid: Médica Panamericana, 2002..

CHAITOW, L. Modern Neuromuscular Techniques. [vídeo]

Definir què és la relaxació i la possible connexió amb l’aplicació de les tècniques fisioterapèutiques.

Definir les tècniques de relaxació més rellevants amb relació a la seva evidència científica.

Conèixer les indicacions i els límits que tenen a veure amb l’aplicació d’aquestes tècniques.

Aplicar la seqüència de passos que cal seguir pel que fa a les tècniques més rellevants.

Tipologia

Descripció

Presentació genèrica de la unitat temàtica.

Presencial

1r quadrimestre: dijous, de 10 h a 11 h; dilluns, de 16 h a 17 h

2n quadrimestre: dijous, de 12 h a 13 h; dilluns, de 16 h a 17 h

Lloc: Despatx Unitat de Fisioteràpia (4a planta, Fac. de Medicina i CC de la Salut)

salvador.montull @ urv.net

Tpologia

Descripció

Problemes i preguntes sobre els principals temes teòrics.

100

Bernstein, D. A.; Borkovec , T. D. Entrenamiento en relajación progresiva . 9a ed. Bilbao: Desclee de Broker, 1996.

Payne , A. R. Técnicas de relajación. Guía práctica . 2a ed. Barcelona: Paidotribo, 1997.

Cautela, J. R.; Groden , J. Técnicas de relajación: manual práctico para adultos, niños y educación especial . Barcelona: Martínez Roca, 1985.

Missistrano , J. P. De la conciencia de sí mismo a los métodos de relajación y a la sofrología aplicados en kinesiterapia . Encycl. Med. Chir. Kinésithérapie-Medecine physique-Réadaptation ; 26-137-A-10. París: Elsevier, 1996, p. 1-10.

Instituto internacional de Sofrología Caycediana en línia. [Data de consulta: 13/05/05]. http://www.sofrologia.com

Sección Española de la Escuela Internacional de Sofrología en línia. [Data de consulta: 13/05/05]
http://www.sofro.net/index.htm

VI Congreso de la Sociedad del Dolor (Salamanca, 2002) en línia. [Data de consulta: 13/05/05]
http://www.sedolor.es/salamanca2002ponencia.php?id=2

Enumerar i raonar els efectes locals i generals de l’aplicació del fred i calor.

Definir termoteràpia i crioteràpia.

Identificar i diferenciar els diversos procediments d’aplicació de la termoteràpia i els de la crioteràpia.

Definir geoteràpia i peloteràpia i enumerar-ne les propietats i tècniques d’aplicació.

Definir l’alta freqüència i enumerar-ne les característiques principals i les tècniques d’aplicació.

Enumerar i raonar les indicacions i contraindicacions de l’aplicació del fred i calor.

Considerar quina és la tècnica d’aplicació de la termoteràpia o crioteràpia més adequada per a cada àrea de tractament.

Considerar els riscos de l’aplicació de la termoteràpia i crioteràpia i evitar-los.

Tipologia

Descripció

eva.oliva@urv.net

Tpologia

Descripció

S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen teòric tipus test.

100

Aramburu De Vega, C.; Muñoz, E.; Igual , C. Electroterapia, termoterapia e hidroterapia . Madrid: Síntesis, 1998.

Knight , K. L. Crioterapia. Rehabilitación de las lesiones en la práctica deportiva . Barcelona: Edicions Bellaterra, 2000.

Martínez, M.; Pastor, J. M.; Sendra , F. Manual de medicina física . Madrid: Harcourt Brace, 1998.

Lehmann, J. F., De Lateur , B. J. “Diatermia y terapéutica superficial con calor, láser y frío”. Dins F. H. Krusen et al., Medicina física y rehabilitación . Madrid: Panamericana, 1994, p. 295-380.

Enumerar les bases físiques de la hidroteràpia amb les seves aplicacions terapèutiques.

Identificar els efectes fisiològics i terapèutics de la hidroteràpia.

Descobrir les aigües mineromedicinals.

Explicar les diferents tècniques en hidroteràpia.

Descobrir l’exercici dins de l’aigua.

Aplicar correctament les diferents tècniques en hidroteràpia.

Aplicar correctament exercicis aquàtics segons les indicacions terapèutiques.

Col·locar ade