|
Informació acadèmica
|
|
Estructura de l'ensenyament
|
|
Cuadres d'assignatures
|
|
Programari Medicina
|
Llicenciatura de Medicina:
objectius acadèmics - Directiva 75/363/CE de 1975
L'ensenyament conduent a l'obtenció del títol oficial de Llicenciat
en Medicina ha de proporcionar:
a. Un coneixement adequat de les ciències sobre les quals es fonamenta la
Medicina, així com una bona comprensió dels mètodes científics, inclosos els
principis de mesura de les funcions biològiques, de l'avaluació dels fets
científicament provats, i de l'anàlisi de les dades.
b. Un coneixement adequat de l'estructura, de les funcions i del comportament
dels éssers humans, sans i malalts, així com de les relacions entre l'estat
de salut de l'home i el seu entorn físic i social.
c. Un coneixement adequat de les matèries i de les pràctiques clíniques que
proporcionen una visió coherent de les malalties mentals i físiques, de la
medicina en els seus aspectes preventiu, de diagnòstic i terapèutic, així
com de la reproducció humana.
d. Una experiència clínica adequada, adquirida en hospitals i altres institucions
sanitàries sota la tutela pertinent.
Llicenciatura de Medicina:
objectius generals
El procés educatiu, en el decurs del període de formació mèdica
pregraduada, quedarà orientat cap a la consecució dels objectius generals
següents:
a. Preparar metges ben formats per a l’exercici de les seves funcions, en
l’àmbit de la medicina general o de l’atenció primària de la salut i, per
tant, capaços de:
· diferenciar allò normal d’allò patològic
· reconèixer signes i símptomes específics de malalties concretes
· orientar el procés general de diagnòstic
· valorar la pertinència de tècniques d’estudi particulars
· decidir el tractament adequat per a cada pacient, amb especial referència
a l’atenció necessària en cas d’urgència, malaltia crònica o situacions terminals
· supervisar i/o vigilar tractaments complicats
· identificar els processos que demanen el trasllat del pacient a altres instàncies
· definir, en termes generals, el pronòstic i saber comunicar amb claredat
i tacte, al malalt i familiars, la naturalesa de la malaltia, el tractament
necessari i el seu resultat i/o complicacions
· ajudar els pacients en els períodes de rehabilitació i readaptació funcional
· establir mesures preventives individuals i comunitàries
· cooperar amb altres metges i professionals de les ciències de la salut
· contribuir a l’educació sanitària de la població emprant l’explicació dels
programes institucionals de salut
· conèixer les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives
que regulen la pràctica mèdica
b. Motivar els estudiants en el procés d’autoaprenentatge, estimular el seu
interès per la formació continuada i fer possible l’adquisició de consciència
crítica sobre els resultats del treball i decisions.
c. Assentar les bases per a l’accés posterior dels alumnes cap a l’especialització
mèdica, la investigació científica i la docència universitària. d. Contribuir
a l’optimització del sistema de salut.
La consecució d’aquests objectius generals demana l’adquisició prèvia, per
part dels estudiants, d’un conjunt de coneixements, destresa, habilitats i
actituds enunciats i resumits així:
· comprendre els factors i variables d’ordre físic, químic, biològic, psicològic
o sociocultural implicats en els estats de salut i malaltia
· conèixer els mecanismes generals de la malaltia, els desordres d’estructura
i funció que resulten d’aquesta, la seva expressió sindròmica i, finalment,
els principis terapèutics elementals necessaris per a la restauració de l’estat
normal de salut
· obtenir informació clínica pertinent, a partir de l’interrogatori i examen
físic dels pacients, la selecció de dades de laboratori, l’anàlisi sistemàtica
de diferents exploracions complementàries, per discernir, en termes raonables,
sobre la naturalesa de la malaltia, el seu pronòstic, les possibilitats de
curació o millora, complicacions, etc.
· iniciar-se en el mètode científic, en la utilització de fonts bibliogràfiques
i tècniques de documentació científica en general, en el tractament estadístic
dels problemes biomèdics, en el desenvolupament de mètodes estàndard d’anàlisi
epidemiològica, etc.
· adquirir consciència clara de la influència que, sobre la ciència i pràctica
mèdica en general i sobre els propis conceptes de medicina, salut i malaltia,
tenen variables diverses de naturalesa històrica, cultural i/o social.
· conèixer els factors que determinen el procés de decisió mèdica i les seves
conseqüències en la qualitat de l’assistència.
La formació mèdica total comprendrà, almenys, sis anys d’estudis o 5.500 hores
(5.400 és el màxim permès per les directrius generals comunes de tots els
plans d’estudi de l’Estat espanyol) d’ensenyament teòric i pràctic impartit
en una universitat o sota el control d’una universitat.