english version
ALIMENTACIÓ I SALUT PÚBLICA
Càrrega docent:   6 crèdits   
Caràcter:   obligatòria Programació:   2n quadrimestre
Cicle:   Curs:    3r
Crèdits teòrics:   4,5 Crèdits pràctics:   1,5

 

Professor responsable: Victoria Arija Val

Departament universitari: Ciències Mèdiques bàsiques

Descripció: Fonaments d'alimentació i nutrició comunitària i les seves implicacions sobre la salut de la població.

Objectius:

Que l'alumne conegui la relació entre els factors alimentaris i nutricionals i la salut de la població.

Que conegui les tècniques necessàries per a l'estudi d'aquestes relacions.

Que conegui les estratègies de prevenció nutricional.

Programa de classes teòriques


PRINCIPIS BÀSICS DE LA NUTRICIÓ I LA SALUT PÚBLICA
1. La nutrició en la salut pública.
Introducció a la salut pública. Història de la nutrició en la salut pública. Evolució de les necessitats en nutrició comunitària.
2. Recomanacions energètiques i nutricionals. Establiment d'ingestes recomanades. Consideracions respecte a l'aportació de macronutrients. Ingestes recomanades de vitamines i minerals. Utilització de les taules d'ingestes recomanades.

METODOLOGIA EN EPIDEMIOLOGIA NUTRICIONA
3. Introducció a l'epidemiologia nutricional.
Objectius i concepte de l'epidemiologia nutricional. Vigilància epidemiològica nutricional. Naturalesa de la variació alimentària. Interpretació de la investigació epidemiològica.
4. Classificació dels mètodes d'avaluació de l'estat nutricional. Validesa i precisió a nivell poblacional. Mètodes d'avaluació de l'estat nutricional en població. Valoració de la ingesta d'aliments i nutrients. Determinació de l'estructura de composició corporal. Avaluació bioquímica i clínica de l'estat nutricional. Validesa i precisió.
5. Mètodes de valoració del consum alimentari indirectes en grans grups de població. Fulls de balanç alimentari. Enquestes familiars de pressupostos familiars i de consum familiar. Validesa i precisió.
6. Validesa i precisió dels mètodes de valoració del consum alimentari directe en poblacions. Mètodes de registre per pesada. Mètodes de registre d'aliments per estimació. Recordatori de 24 hores. Història dietètica. Qüestionari de freqüència de consum.
7. Validesa i precisió dels mètodes bioquímics de valoració de l'estat nutricional. Tipus de marcadors bioquímics. Fonts d'error en la interpretació dels resultats dels marcadors bioquímics.
8. Validació de les enquestes de consum alimentari. Validació amb un mètode de valoració del consum alimentari de referència. Validació amb marcadors bioquímics.
9. Taules de composició d'aliments en salut pública. Ús i aplicacions de les taules de composició d'aliments en estudis poblacionals.
10. Anàlisi informàtic de les enquestes alimentàries. Tractament de les variables dietètiques. Anàlisis de les dades nutricionals. Presentació dels resultats.
11. Mètodes d'ajust de variables del consum d'aliments. Mètodes d'ajusts de les variables: energia, edat, sexe... Principals fonts d'error i possibles mecanismes de control.
12. Metaanàlisi en nutrició comunitària. Selecció de la població d'estudi. Estudi de l'heterogeneïtat. Biaix de publicació. Significació sanitària.

EPIDEMIOLOGIA I MESURES PREVENTIVES EN DIFERENTS GRUPS D'EDAT
13. Embaràs i la lactància.
Epidemiologia de la situació nutricional durant l'embaràs i la lactància. Factors de risc nutricional en aquestes etapes. Mesures de prevenció: suplementació nutricional.
14. La infància i l'adolescència. Epidemiologia dels problemes nutricionals durant la infància i l'adolescència. Factors de risc d'aquests trastorns. Prevenció dels trastorns de la ingesta alimentària en el context de la salut pública.
15. Adults. Epidemiologia de la situació nutricional dels adults. Factors de risc nutricional en aquestes etapes. Mesures de prevenció per afavorir un bon estat nutricional.
16. Envelliment. Epidemiologia de la situació nutricional del vell. Factors de risc deguts a l'evolució fisiopatològica de l'envelliment i factors de risc nutricionals. Mesures preventives per afavorir un bon estat nutricional.

NUTRICIÓ, SALUT I MALALTIA

17. Epidemiologia i mesures preventives de la malaltia isquèmica coronària. Importància des del punt de vista de la salut pública. Patogènia. Factors de risc. Estratègies de prevenció.

18. Epidemiologia i mesures preventives de les malalties cerebrovasculars. Importància des del punt de vista de la salut pública. Patogènia. Factors de risc. Estratègies de prevenció.

19. Epidemiologia i mesures preventives de la hipertensió arterial. Importància des del punt de vista de la salut pública. Factors de risc. Estratègies de prevenció.
20. Epidemiologia i mesures preventives del càncer. Importància des del punt de vista de la salut pública. Paper dels diferents constituents de la dieta en l'etiopatogènia del càncer. Estudis poblacionals: dieta-càncer. Recomanacions dietètiques per a la prevenció.
21. Epidemiologia i mesures preventives de l'obesitat. Importància des del punt de vista de la salut pública. Epidemiologia. Factors de risc. Estratègies de control i de lluita contra l'obesitat.
22. Epidemiologia i mesures preventives de la diabetis. Importància des del punt de vista de la salut pública. Epidemiologia. Factors de risc Tipus de prevenció. Educació sanitària a nivell poblacional.
23. Epidemiologia i mesures preventives de l'osteoporosi i el raquitisme. Importància des del punt de vista de la salut pública. Epidemiologia, factors de risc i mesures preventives de l'osteoporosi. Epidemiologia, factors de risc i mesures preventives del raquitisme.
24. Epidemiologia i mesures preventives de la malaltia celíaca i la malaltia de Crohn. Importància des del punt de vista de la salut pública. Estratègies de prevenció.
25. Epidemiologia i mesures preventives de la càries dental Epidemiologia de la càries. Evidència històrica. Estudis epidemiològics observacionals, experimentals i de laboratori. Avaluació del poder cariogen de la dieta. Recomanacions per a la prevenció.
26. Epidemiologia i mesures preventives de la deficiència de iode. Problemes causats per la deficiència de iode. Epidemiologia. Factors de risc del boci endèmic. Mètodes de prevenció del boci endèmic.
27. Epidemiologia i mesures preventives de les alteracions cognitives i de nutrició. Importància des del punt de vista de la salut pública. Factors de risc. Estratègies de prevenció.
28. Epidemiologia i mesures preventives de les anèmies nutricionals. Consideracions generals sobre anèmies nutricionals. Distribució al món de les anèmies nutricionals. Epidemiologia de les anèmies nutricionals al món. Factors de risc. Prevenció.
29. Epidemiologia i mesures preventives de la malnutrició calòrica i proteica en el món. Importància de la malnutrició al món. Epidemiologia. Factors de risc que afavoreixen i/o precipiten la malnutrició. Polítiques de prevenció.
30. Epidemiologia i mesures preventives de la hipovitaminosi A en els països en vies de desenvolupament. Importància de la malnutrició al món. Epidemiologia. Factors de risc que afavoreixen i/o precipiten la malnutrició. Polítiques de prevenció.
31. Nutrició i genètica. Epidemiologia i medicina preventiva de la sobrecàrrega de ferro. Epidemiologia i medicina preventiva del dèficit de folats i vitamines del grup B.

SEGURETAT ALIMENTÀRIA

32. Higiene i seguretat alimentària. Sistema d'anàlisi de perills i punts de control crítics. Higiene, seguretat alimentària i salut pública. Normativa espanyola i comunitària. El sistema d'anàlisi de perills i punts de control crítics.
33. Guia de bones pràctiques en restauració col·lectiva. Les guies de les bones pràctiques. Normes de qualitat. Recepció i emmagatzemament de matèries primeres. Preparació i elaboració d'aliments. Transport. Neteja d'instal·lacions, equips i utensilis. Emmagatzemament i evacuació de residus. Manipuladors d'aliments.
34. Etiquetat nutricional i informació al consumidor. Utilitat de l'etiquetatge nutricional. Etiquetatge nutricional a Espanya. Etiquetatge nutricional i restauració comercial. Educació del consumidor.

NUTRICIÓ COMUNITÀRIA

35. Models de consum alimentari al món. Models de consum alimentari al món. Cobertura de les necessitats nutricionals. Evolució del consum alimentari als països industrialitzats i als països en vies de desenvolupament. Influència de la urbanització sobre l'alimentació i l'estat nutricional.
36. Hàbits alimentaris i consum d'aliments a Espanya i altres països desenvolupats. Tendències en el consum d'aliments a Espanya. Consum alimentari i nutricional en la població espanyola i d'altres països industrialitzats.
37. Dieta mediterrània. Aspectes històrics i epidemiològics de la dieta en els diferents països del mediterrani.
38. Polítiques nutricionals. Definició de política nutricional. Mesures per posar en pràctica una política nutricional.
39. Planificació i programació en nutrició comunitària. Planificació d'un programa de salut. Identificació dels problemes i necessitats de salut. Determinació dels objectius. Especificació de les activitats. Tècniques d'avaluació.
40. Objectius nutricionals i guies dietètiques per a la població espanyola. Antecedents a Espanya. Objectius nutricionals i guies alimentàries basades en el consum d'aliments. Ingestes recomanades. Estàndards nutricionals.
41. Restauració col·lectiva en població escolar. Normativa sobre menjadors col·lectius. Funcions del menjador escolar. Normativa sobre menjadors escolars. Educació nutricional a l'escola. Estructura bàsica dels menús escolars. Recomanacions complementàries.
42. Restauració col·lectiva en altres col·lectius. Característiques dels menjadors d'empresa i altres col·lectius. Educació nutricional als menjadors col·lectius. Recomanacions complementàries.

Programa de classes pràctiques

Treball pràctic en petits grups sobre un tema d'alimentació comunitària.

Característiques de l'aula de docència: despatx del professor
Nombre de grups: nombre total alumnes/4
Nombre d'alumnes per grup: 4
Nombre de sessions pràctiques per alumne: 15
Hores per sessió pràctica: 1

Avaluació de l’assignatura

Examen escrit: Examen amb preguntes curtes i d'elecció múltiple. L'examen escrit representa el 80% de la nota final.

Treball de grup: Representa el 20% de la nota final.

S'aprova amb el 50% del màxim possible.

Bibliografia

SERRA MAJEM, LL.; ARANCETA BARTRINA, J.; MATAIX VERDÚ, J (ed.). Nutrición y salud pública: métodos, bases científicas y aplicaciones. Barcelona: Masson, 1995..

BENDICH, A.; DECKELBAUM, R. J.; TOTOWA. Preventive nutrition. The comprensive guide for health professionals. New Yersey: Humana Press, 1997.

INSTITUTE OF MEDICINE. Dietary reference intakes. Washington: National Academy Press, 1998.

SOCIEDAD ESPAÑOLA DE NUTRICIÓN COMUNITARIA (SENC) (ed.). Guías alimentarias para la población española. Madrid: IM&C, 2001.